Art.
La nosa del no trobar-te.
Art és “el producte” d’aquesta nosa, no de la recerca d’un mateix, recerca, és clar, implícita. La nosa crea, nosaltres només l’acabem.
La nosa a vegades és ànsia, a vegades patiment, a vegades alegria d’acostar-te, l’excitació d’haver-te vist, quasi tocat, a tu o a la teva aparició, difícil saber-ho, i a la fi, potser, com a molt, per ventura, la serenor de saber-te a prop.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada